A principis del segle XX comencen a ser les persones anònimes les que són retratades en comptes de les grans personalitats. Imatges d’escenes quotidianes amb gent corrent ja no són una cosa excepcional.

Albert Kahn, important banquer i home de negocis de la França de l’època, li devem una magnífica col·lecció d’imatges úniques en el món.

Al voltant del 1920 va iniciar un projecte molt ambiciós: “Els arxius del planeta”. Va crear un inventari fotogràfic de la superfície de la terra habitada per l’home tal i com era al principi del segle XX. Es va utilitzar la fotografia estereoscòpica i el cinema per retratar les pràctiques i la cultura de l’home arreu del món, que com bé va preveure Kahn “desapareixeríen al cap del temps”.

Un bon equip tècnic recollirà, fins a la crisi econòmica del 1929, imatges de les tradicions, els mercats, els rituals, el dia a dia o els mitjans de transport des del mur de la Xina, passant per Vietnam, Londres o Polònia.

Evitant una crítica sobre la visió colonialista en l’art i la cultura, trobo el treball documental d’Albert Kahn d’una gran proesa i estimació cap a la humanitat.