Annie Leibovitz
El dimarts passat ens van ensenyar a classe les fotografies de l’Annie Leibovitz. Em va sorprendre per la varietat però sobretot perquè (visca la ignorància) vaig descobrir que ella va ser qui va fer la famosa foto de la Rolling Stone de la Yoko Ono i el John Lennon hores abans de que fos assassinat.
La foto m’encanta. Que sigui ella qui està vestida i ell el que estigui despullat. M’agrada que ell es vegi vulnerable i ella forta.
Annie Leibovitz, ha fet moltes altres fotografies, entre elles les conegudes de disney interpretades per gent famosa o la portada del vanity fair amb la Scarlett Johanson i la Keira Knightley. Però, la veritat, a mi no m’agraden massa.
Lee Miller
Avui a classe d’història de l’art (III) alguns alumnes han fet presentacions orals, popularment conegudes com power points, i una noia ens ha presentat a la Lee Miller. La veritat és que m’ha impressionat bastant, no se si ha estat per com ho ha explicat l’alumna, per la vida de la Lee Miller, perquè som dones (tant l’alumna, la Lee Miller i jo) o per tot plegat.
Així explicant ràpidament, Lee Miller va ser als anys 20 model de vogue i després fotògrafa, es movia en el cercle artístic de l’època, per citar a un paisà nostre, era molt amiga de Picasso. Per citar un “cotilleo” era amant de Man Ray i van descobrir junts l’efecte fotogràfic ara ja tant conegut de la solarització. Va fotografiar l’horror dels camps de concentració nazi i si pogués posar aquí mateix música sonaria aquell “nyec” que fan els vinils quan els treuen de cop, sabeu? en plan tallada de rollo total. La cosa és que després d’allò Lee Miller no va tornar a ser la mateixa, amb un símptoma post-traumàtic va caure en depressió i en la beguda. Va decidir guardar en capcetes totes les seves fotografies i diaris i amagar-ho a l’altell de casa seva. Tot aquest material el va descobrir el seu fill quan la seva mare ja era morta. Va retrobar una mare i a una artista que segons ell sempre havien estat molt lluny.
Així explicant ràpidament, Lee Miller va ser als anys 20 model de vogue i després fotògrafa, es movia en el cercle artístic de l’època, per citar a un paisà nostre, era molt amiga de Picasso. Per citar un “cotilleo” era amant de Man Ray i van descobrir junts l’efecte fotogràfic ara ja tant conegut de la solarització. Va fotografiar l’horror dels camps de concentració nazi i si pogués posar aquí mateix música sonaria aquell “nyec” que fan els vinils quan els treuen de cop, sabeu? en plan tallada de rollo total. La cosa és que després d’allò Lee Miller no va tornar a ser la mateixa, amb un símptoma post-traumàtic va caure en depressió i en la beguda. Va decidir guardar en capcetes totes les seves fotografies i diaris i amagar-ho a l’altell de casa seva. Tot aquest material el va descobrir el seu fill quan la seva mare ja era morta. Va retrobar una mare i a una artista que segons ell sempre havien estat molt lluny.
I després del rollazo aquest que us he posat, aquí teniu unes imatges d’ella davant la càmera i d’ella darrera.
Lee Miller per Vogue
Comentaris Recents