Els retrats predominen en l’obra d’aquesta artista holandesa (nascuda a Sittard, holanda el 1959). Els seus projectes documentals es caracteritzen per les composicions austeres, la identitat personal i col·lectiva, i els moments de trànsit com la maternitat o l’adolescència. A primera vista els seus retrats sembles senzills però carreguen una gran complexitat. Rineke Dijkstra busca respostes sobre la identitat, les relacions familiars, el creixement i la solitud de la societat contemporània.

Vaig tenir la sort de veure-la al CaixaForum el 2005 i puc dir que els seus treballs són impactants. Es queden gravats a la retina i no marxen.

L’Alicia ha inaugurat el seu bloc // half white wall //

Hi trobareu la seva obra gràfica i fotogràfica. De moment només ha publicat dues entrades però estic segura de que ens sorprendrà ja que comença fort i ens mostra una sèrie d’imatges exposades a la Staatliche Hochschule für Gestaltung Karlsruhe.

“Últims Sopars” és una sèrie de fotografies que mostren el que han demanat com a últim sopar els presoners condemnats a pena de mort. L’autor és James Reynolds

A series of photographs documenting former Death Row prisoners’ requests for their last meal before execution. Photos by James Reynolds

Read the rest of this entry »

Meredith Andrews és una fotògrafa suïssa que s’ha mogut per tot el món destacant sobretot per la seva feina com a fotoperiodista. Tot i així el que a mi m’ha cridat l’atenció és un projecte més aviat artístic i altre vegada íntim. Una sèrie de retrats de persones acabades de llevar lluint les seves millors cares. En efecte, com tu i com jo quan ens sona el despertador.

Sembla que Ryan Hancock és tímid perquè no he trobat cap paraula sobre ell. Ni a la seva web ni al flickr. Tot i així no necessita les paraules a l’hora de descriure el que li envolta i és que només cal veure les seves fotografies per entendre-ho. És cert que jo tinc una debilitat amb tot allò que tingui  un caire íntim però no ho puc evitar i Ryan Hancock m’ha captivat.