Avui a classe d’història de l’art (III) alguns alumnes han fet presentacions orals, popularment conegudes com power points, i una noia ens ha presentat a la Lee Miller. La veritat és que m’ha impressionat bastant, no se si ha estat per com ho ha explicat l’alumna, per la vida de la Lee Miller, perquè som dones (tant l’alumna, la Lee Miller i jo) o per tot plegat.
Així explicant ràpidament, Lee Miller va ser als anys 20 model de vogue i després fotògrafa, es movia en el cercle artístic de l’època, per citar a un paisà nostre, era molt amiga de Picasso. Per citar un “cotilleo” era amant de Man Ray i van descobrir junts l’efecte fotogràfic ara ja tant conegut de la solarització. Va fotografiar l’horror dels camps de concentració nazi i si pogués posar aquí mateix música sonaria aquell “nyec” que fan els vinils quan els treuen de cop, sabeu? en plan tallada de rollo total. La cosa és que després d’allò Lee Miller no va tornar a ser la mateixa, amb un símptoma post-traumàtic va caure en depressió i en la beguda. Va decidir guardar en capcetes totes les seves fotografies i diaris i amagar-ho a l’altell de casa seva. Tot aquest material el va descobrir el seu fill quan la seva mare ja era morta. Va retrobar una mare i a una artista que segons ell sempre havien estat molt lluny.
Així explicant ràpidament, Lee Miller va ser als anys 20 model de vogue i després fotògrafa, es movia en el cercle artístic de l’època, per citar a un paisà nostre, era molt amiga de Picasso. Per citar un “cotilleo” era amant de Man Ray i van descobrir junts l’efecte fotogràfic ara ja tant conegut de la solarització. Va fotografiar l’horror dels camps de concentració nazi i si pogués posar aquí mateix música sonaria aquell “nyec” que fan els vinils quan els treuen de cop, sabeu? en plan tallada de rollo total. La cosa és que després d’allò Lee Miller no va tornar a ser la mateixa, amb un símptoma post-traumàtic va caure en depressió i en la beguda. Va decidir guardar en capcetes totes les seves fotografies i diaris i amagar-ho a l’altell de casa seva. Tot aquest material el va descobrir el seu fill quan la seva mare ja era morta. Va retrobar una mare i a una artista que segons ell sempre havien estat molt lluny.
I després del rollazo aquest que us he posat, aquí teniu unes imatges d’ella davant la càmera i d’ella darrera.
Lee Miller per Vogue
Lee Miller wearing Yraide Salicloth Overalls 1930
Solarització
1930 Exploding Hand, Paris, France
1958 Picasso, Villa La Californie, France
1946 Man Ray and Roland Penrose, Los Angeles, USA
Segona Guerra Mundial
1941 Women With Fire Masks, Downshire Hill
30th April 1945, Dead SS Guard Floating in Canal
1945 Bürgermeister of Leipzig’s Daughter, Suicided
Photo: David E. Scherman1945 Lee Miller in Hitler’s bathtub, Münich
Andreä
on Nov 28th, 2008
@ 7:47 pm:
Uf, a mi la tallada de rotllo m’ha posat la gallina de piel que diria el Cruyff :S (pero para bien vaja)
El cas, que recordis, que si pots, vols, aquest dissabte fem la festa del Mai a la vida i estas convidada, tu y tus allegados :P Si t’animes avisa’m per gestionar l’entrada i tal pascual!
Un petó fort!