L’home (…) acaba acceptant que enamorar-se és com anar en bicicleta. Quan hi tornes després de molt de temps, potser vacil·les durant els primers metres, però, al cap d’uns segons de pràctica, retrobes el ritme, la posició, la força de la pedalada. L’home pedaleja, doncs, i ha d’admetre que s’hi està prou bé, amb el vent de cara, i fins i tot s’atreveix a fer–¿per què no?–alguna pirueta; ara sense mans, ara dret damunt del selló, ara amb els peus al manillar, jugant amb la possibilitat de caure i prendre mal.
L’últim llibre de Sergi Pàmies – Sergi Pàmies
