Podem estar, ella asseguda i jo dormint amb el cap a la seva falda i sentir que la vida és meravellosa, i que és igual que siguin les dues de la nit a l’aeroport de barajas a una terminal solitària amb tots els bars ja tancats o les sis de l’horabaixa a la grand place fumant un porret asseguts en terra i programat l’excursió a bruges per l’endemà. Podem estar asseguts com dos l’il·liputencs a les escales gegantines del gran teatre nacional de catalunya mirant la lluna i descobrir de manera explosiva que els dos som fans incondicionals de ramon llull i recrear-nos en la meravella de la feliç coincidència, i del fet insòlit que encara no n’haguéssim parlat. Això passa molt durant els primers dies en què encara et veus tant rar amb l’altre. (…) Però quan la cosa ja està clara i comences a pensar seriosament que ella és amb tu com per exemple la teva tele, i l’abisme del dia a dia et comença a obrar amb el seu vertigen, ramon llull et pot arribar a salvar la vida.
El misteri de l’amor. Joan Miquel Oliver
