Albert Kahn, important banquer i home de negocis de la França de l’època, li devem una magnífica col·lecció d’imatges úniques en el món.
Al voltant del 1920 va iniciar un projecte molt ambiciós: “Els arxius del planeta”. Va crear un inventari fotogràfic de la superfície de la terra habitada per l’home tal i com era al principi del segle XX. Es va utilitzar la fotografia estereoscòpica i el cinema per retratar les pràctiques i la cultura de l’home arreu del món, que com bé va preveure Kahn “desapareixeríen al cap del temps”.
Un bon equip tècnic recollirà, fins a la crisi econòmica del 1929, imatges de les tradicions, els mercats, els rituals, el dia a dia o els mitjans de transport des del mur de la Xina, passant per Vietnam, Londres o Polònia.
Evitant una crítica sobre la visió colonialista en l’art i la cultura, trobo el treball documental d’Albert Kahn d’una gran proesa i estimació cap a la humanitat.
hiulit
on May 24th, 2008
@ 1:00 pm:
NINA QUE FAS PUBLICANT… A TREBALLAR QUE TENS MOLTA FEINA!!! :P
jejej
jo he quedat ara un ratet amb el josa, després et truco bonicaaa!! :*
Tomás
on May 24th, 2008
@ 6:17 pm:
Interessant entrada. No el coneixia.
M’ha recordat les paraules de la Diane Arbus: “Quiero fotografiar todas las ceremonias dignas de consideración de nuestro presente porque, mientras vivimos el aquí y el ahora, tendemos a percibir únicamente aquello aleatorio, estéril e informe. Mientras lamentamos que el presente no sea como el pasado y perdemos la esperanza de que se transforme en el futuro, sus innumerables e inescrutables hábitos permanecen a la espera de un significado. (…) Estos son nuestros síntomas y nuestros monumentos. Deseo preservarlos simplemente porque todo aquello que es ceremonioso y curioso y corriente llegará a ser legendario.”
Diane Arbus (I) : Quien sabe de dolor, todo lo sabe
Sovint contradir-se s’ha convertit en una moda, en un suposat símptoma de plenitud vital…res més enllà.
Salutacions
Tomàs
Ona
on May 25th, 2008
@ 12:22 pm:
Què xulo, ara necessito el llibre d’aquest home! Veure “fotos d’època” en color és una meravella.
M’encanta el blog!